El frontal RF de Decodium, al telèfon. Cada mesura de l'equip llegida des del PC a través de la xarxa de casa — sense inventar-ne cap.
El mateix frontal de l'ordinador, no pas una versió reduïda: mateixa geometria, mateixos colors, mateixa balística de les agulles. Passes d'una pàgina a l'altra; l'equip continua sent el mateix.
Quant surt i quant torna.
La desadaptació, traduïda a decibels i a watts perduts.
Com estàs empenyent el transmissor.
En recepció: quina força, i on.
La telemetria de l'etapa final, per als equips que la reporten.
Recull parells de freqüència i ROE mentre operes — o amb un escombratge que governa l'equip — i en treu la corba de la teva antena, banda per banda. És la part vectorial: ja no només «quant», sinó «en quin sentit».
Un instrument que mostra un valor versemblant però fals és pitjor que un que calla. Decometer sempre prefereix el silenci a la invenció.
Si un mesurador no està disponible apareixen dos guions, i la línia d'estat diu per què. Cap número de conveniència en lloc d'una dada que no hi és.
Amb el transmissor aturat els mesuradors de transmissió no llegeixen zero: un zero diria «cap potència, ROE perfecta», que s'assembla a una estació que funciona d'allò més bé. Millor res.
La tecla HOLD congela el que veus: còmode al telèfon, on mires l'instrument després d'amollar el PTT, no durant.
A Decodium 4, al PC, engega la passarel·la DecoPort i tria una contrasenya.
L'ordinador s'anuncia tot sol a la xarxa: l'equip apareix en una llista dins l'aplicació.
El toques, escrius la mateixa contrasenya, i d'aquí endavant es reconnecta sol a cada engegada.